Una de les grans proeses de l'arquitectura gòtica va ser el fet d'aconseguir reduir el gruix dels murs dels edificis, facilitant l'obertura de grans finestrals. Així, les parets es van substituir per vitralls que il·lustraven escenes bíbliques que ajudaven als fidels a entendre els Llibres sagrats i que, a la vegada, creaven en ells un sentiment místic i meditatiu davant de la “llum divina” que il·luminava l’espai.
Al llarg del segle XIII, els colors utilitzats pels vitrallers són
escassos: vermells, blaus, verds i porpres. A finals de segle, el
desenvolupament de la creació de les planxes de vidre
aconsegueix que aquestes siguin més primes i, per tant, que
els colors es difuminin i deixin entrar més llum.
Al segle XV apareix el color conegut com a groc de plata, que
permet crear-ne més combinacions cromàtiques i augmentar el
naturalisme de les escenes que s'hi representen.
El vidre de colors s'obtenia fonent una barreja de sorra i
minerals en un forn amb els òxids de metalls representatius de
cada color: coure pel verd i vermell; ferro i plata pel groc; cobalt
pel blau...
Primer es feia un dibuix del futur vitrall en cartó que servia de
patró per tallar els vidres. Un cop tallades, les peces
s'ajuntaven temporalment amb cera d'abella. Després s'unien
les peces de vidre amb varetes de plom, es formaven els
panells i aquests es muntaven sobre la finestra de ferro.
_______________________________________________________________________________________
