.png)
.png)
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de segle X fins al segle XIII.
Algunes característiques de la pintura i escultura romànica són les figures esquemàtiques i hieràtiques, cossos desproporcionats, manca de perspectiva i personatges superposats, estàtics, frontals i perfectament simètrics.
Les representacions no segueixen sempre les proporcions realistes sinó que responen a unes proporcions relacionades amb la simbologia i a allò que representa cada figura, així doncs quan més important és el personatge més gran se'l representa.
Mare de Déu amb l'Infant
Durant el romànic la imatge la Mare de Déu es representa habitualment asseguda en un tron, com a suport de l’infant Jesús. Va vestida amb túnica, mantell i sovint amb corona. L'infant es troba sobre els seus genolls, mirant tots dos endavant.
En versions posteriors es veu amb l'infant ja assegut al genoll esquerre i amb una actitud menys hieràtica. Sembla que no hi ha comunicació entre tots dos personatges fins i tot és difícil trobar alguna escultura en què arribin tan sols a tocar-se. Aquesta imatge transmet solemnitat i grandesa i no cerca el realisme sinó la representació dels conceptes presents en les representacions medievals.
3. Maternitat, de Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 – Barcelona, 1958). Escultor català format a l' escola de Belles Arts d'Olot.