Vaques i línies.




































Treballs de Mònica Carola, Abril Sitjà, Maria Fageda, Carla Verdaguer, Sofia Lyzen, Gerard Piella, Paula Freixes, Biel Puigdemont, Saiva Kuzmickaite, Joan Boix, Ariadna Piqueras i Sàlvia Ruz.  

Vaques amb cordills.

 



A partir de treballs de Carolina Gil, Bernat Casajust i Arnau Barcons.

Tigres amb cordills.

A partir de treballs d'Anahi Baca,
Martí Noguer, Arnau Berga,
Dalila Lazari i Sònia Delgà.



Vaques i cordills.


































 A partir d'exercicis de línia de Mercè Puigvert, Nil Rull, Laia Plana, Gemma Pujol, Nil Rodríguez i Teia Roura.




Lleons mineralitzats.

 






Treballs d'Adriana Andreu,
Jie Zheng, Beltrán Medina, Linna Wang, Alma Martín, Shudan Wang,  i Nil Planagumà.

Línia de cordill.




Resultat d'imatges de dft artist

Vaques i triangles.





 A partir d'exercicis de línia de Núria Morente, Genís Pau, Núria Molas i Gemma Pujol.


Vaques, vaques, vaques, vaques, vaques, vaques.









A partir d'exercicis de línia de Bernat Colldecarrera, Maria Rodríguez, Lola Escrich i Àlex Tarrés.

Vaques del segle XXI

1. A partir de dibuix d'Isaac Grabulosa. 

2. A partir de treballs de Laia Colomer, Isaac Grabulosa, Hugo Jara i Raquel Feixas.

3. A partir de treballs d'Adam Ahannach, Elna Serra, Aina Alba i Martina Sala.
 

Vaques amb línies rectes i corbes.

 
 1. A partir de treballs de Clàudia Pérez i Shu Llach.

2. A partir de treballs de Judit Aceituno, Aniol Pedrico, Fatu Drammeh i Laia Soy.
3. A partir de treballs d'Heura Oliva, Judit Aceituno, Clara Pau i Berta Nicolau.

Els moais de Rapa Nui.




Els moai són estàtues monumentals creades pel poble rapanui a l’illa de Pasqua (Rapa Nui), al Pacífic sud. 

🗿   🗿   🗿   🗿   🗿   🗿

El que fa els moais únics i diferents de la resta d'escultures és, principalment, la seva funció simbòlica en el context de la civilització rapanui, així com les seves característiques monumentals. 

Alguns elements distintius són:

  1. Relació amb els ancestres: Sembla que els moais no només eren estàtues, sinó representacions espirituals dels avantpassats, que es creia protegien i beneïen les seves comunitats. Aquesta connexió espiritual és fonamental per entendre el seu significat.

  2. Grandària i pes: Les seves dimensions colossals i el pes (fins a 80 tones) els fan destacar. Van ser creats i transportats sense l’ús d’eines modernes, fet que encara genera debat sobre com ho van aconseguir. Les seves mides varien, però la majoria mesuren entre 3 i 10 metres d’alçada; el més gran acabat, Paro, arriba als 10 metres, i el moai més gran, El Gigant, supera els 20 metresMolts moais estan enterrats fins a les espatlles i semblen només caps. Es creu que les estàtues miren cap a l’interior de l’illa per protegir els seus habitants, però a la badia d’Anakena en trobem alguns mirant cap al mar.

  3. Estil distintiu: Els moai tenen caps desproporcionadament grans en relació amb els seus cossos, trets facials definits, llavis prims i nassos prominents. Alguns inclouen "pukao", una mena de barret de pedra vermella. 

  4. Materials locals: L’ús de tuf volcànic i escòria vermella, materials específics de l'illa, fa que les escultures siguin intrínsecament lligades al seu entorn.

  5. Ubicació i alineació: Els moais es col·loquen sobre plataformes cerimonials (ahu) i solen estar orientats cap a l’interior, reforçant la seva funció protectora.

A diferència d'altres escultures monumentals com les egípcies o gregues, els moais són menys realistes i estan profundament connectats amb una visió espiritual i simbòlica del món. 

BONES FESTES! Nadal 2024-25












Treballs de Guntaj Singh, 

Vinyet Costa, Irina Pérez, Paula Serra i Jana Berga.

















Treballs de Llibert Ruz, Juan Miguel Carvajal, Gina Almansa i Zoe Camacho.